Educació emocional en l'educació infantil

Tornem a parlar de la importància de l'educació emocional a les aules dels nostre infants.

L'aula de qualsevol centre d'educació infantil és un lloc en el qual és molt freqüent trobar situacions en què les emocions cobren una importància molt rellevant.
Els docents tenim en aquestes situacions l'oportunitat d'obtenir grans beneficis en la formació dels nostres alumnes aprofitant d'aquests moments per fomentar la curiositat, l'entusiasme, deixar de banda l'avorriment, aconseguir mostrar-los la importància de la perseverança en el treball, reconduint el seu orgull cap a situacions de comunicació i empatia, i mostrant a manejar-la entendre sensacions com la vergonya, la tristesa, la felicitat, etc.

Un dels primers èxits a aconseguir per fer un bon ús de les emocions a l'aula és ensenyar-los a identificar i a expressar com són aquestes emocions. Les senten tots igual ?, com s'enfronten a elles ?, han de sentir malament per experimentar-les?, tenen motius per burlar-se d'aquells que les experimenten?
Una molt bona manera d'aconseguir ensenyar als teus alumnes a expressar les seves emocions és fer-los preguntes obertes sobre elles, dins d'un ambient relaxat i sobretot ensenyant-los que durant aquest temps és molt important escoltar i intentar comprendre als seus companys.
Pregunteu com se senten, quins canvis experimenten en el seu cos quan s'enfronten a aquestes emocions o les situacions que les han desencadenat, com creuen que han de reaccionar i com poden evitar tornar a sentir-se malament davant seu si en un futur tornen a presentar-se.
 Ensenya'ls que no hi ha sensacions bones o dolentes, sinó que el positiu o el negatiu es desencadena amb el comportament que presenten després sentir-les. Ensenya'ls a enfrontar-s'hi amb sinceritat i amb voluntat d'aprendre.

Ensenyeu-los que en el cas de les emocions, verbalitzar què se sent és una cosa fonamental per aprendre a sentir-se bé, i que per a això han de sentir-se còmodes parlant amb tu, amb els seus pares o amb familiars o amics propers.

És fonamental que, per verbalitzar adequadament què senten els ajudis a millorar el seu vocabulari i, molt important també, és que els ensenyis a raonar les seves respostes davant les preguntes que puguis realitzar.

Un bon exercici és llegir contes a l'aula, realitzar jocs de rols en els que hagin de simular diferents situacions, així com realitzar activitats d'exploració de les seves emocions i de les del grup davant aquests jocs o davant les lectures realitzades.

Finalment, és molt adequat que els teus alumnes elaborin un treball comú en el qual plasmin què han après sobre les emocions que s'han treballat, i la meva recomanació és que aquest treball s'exposi a l'aula durant un temps suficient com per tornar a mostrar-ho en el cas que es presentin de nou situacions conflictives en què les emocions que s'han explorat tornin a estar presents en la manera de sentir-se dels teus alumnes.

No oblidis tampoc comptar amb la col·laboració de les famílies anticipant i explicant-los quines sensacions vas a treballar. Un cop a casa serà molt important que la feina que has iniciat a l'aula continuï i per a això necessitaràs del suport dels pares.

L'educació emocional en l'educació infantil

La intel·ligència emocional és un concepte relativament nou que s'està introduint en diferents tipus de grups i organitzacions. Les institucions educatives no poden romandre alienes a aquest fenomen i per això des de les escoles s'ha de potenciar, a més del desenvolupament intel·lectual, el aspecte emocional, amb la intenció de preparar als alumnes per afrontar i resoldre els problemes que sorgeixin en la seva vida diària.
  
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL:
"Al llarg de la vida resulten essencials una major autoconsciència, una millor capacitat per dominar les emocions pertorbadores, una major sensibilitat davant les emocions dels altres i una millor habilitat interpersonal, però els fonaments d'aquestes aptituds es construeixen en la infància "  Daniel Golemam

Goleman defineix la intel·ligència emocional com "la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els aliens, de motivar-nos i de manejar bé les emocions, en nosaltres mateixos i en les nostres relacions. Goleman estima que la intel.ligència emocional es pot organitzar en cinc capacitats: conèixer les emociones i sentiments propis, manejar-los, reconèixer-los, crear la pròpia motivació, i gestionar les relacions.

Els integrants del Casel (Collaborative for Academic, Social, and Emotional Learning), pares de la intel·ligència emocional, descriuen cinc grups d'habilitats o aptituds essencials per a la intel·ligència emocional:•Autoconsciència: Identificar els pensaments, els sentiments i la fortalesa de cada un, i notar com influeixen en les decisions i en les accions.•Autoconsciència Social: Identificar i comprendre els pensaments i els sentiments dels altres desenvolupant l'empatia i ser capaç d'adoptar el punt de vista d'altres.•Autogestió: Dominar les emocions per a que facilitin la tasca que s'està realitzant i no interfereixin en ella; establir objectius a curt o i llarg termini; i fer front davant els obstacles que puguin aparèixer.•Presa de decisions responsables: Generar, executar i avaluar solucions positives i informades als problemes, i considerar les conseqüències a llarg termini de les accions per a un mateix i per als altres.•Habilitats interpersonals: Expressar rebuig a les pressions negatives de companys i treballar per resoldre conflictes amb el objectiu de mantenir unes relacions sanes i gratificants amb els individus i el grup.

 

Altres habilitats que caracteritzen la intel.ligència emocional són: suficient motivació i persistència en els projectes, resistencia a les frustracions, control dels impulsos, regulació del humor, desenvolupament de l'empatia i maneig de l'estrès. La intel·ligència emocional es converteix d'aquesta manera en una destresa que ens permet conèixer i gestionar els nostres propis sentiments, interpretar o enfrontar els sentiments dels altres, sentir-nos satisfets i ser eficaços en la vida, alhora que crear hàbits mentals que afavoreixin la nostra pròpia productivitat.

 

En el cas concret dels alumnes l'aprenentatge i interiorització de les habilitats exposades els ajudarà a l'escola i en la seva vida diària. L'educació emocional potència no només els aspectes cognitius i intel·lectuals de l'individu, característica principal de l'ensenyament tradicional, sinó també altres aspectes tan importants com el desenvolupament de la personalitat, les aptituds, els valors, la motivació i l'esforç, de manera que es persegueix una manera integral d'educació. Aquesta educació emocional podria ser definida, en aquest sentit, com un procés d'ensenyament/aprenentatge de les emocions, que té com a finalitat el desenvolupament integral de la persona, harmonitzant els components cognitiu i afectiu.Mitjançant l'aprenentatge de les competències emocionals, els alumnes no només amplien el seu vocabulari emocional, sinó que aprenen a emprar estratègies de afrontament davant situacions emocionalment difícils, aconseguint el autocontrol emocional, de manera que manegen adequadament les emocions i impulsos conflictius (Vallès i Vallès, 2000).Els objectius que es persegueixen amb la implantació de la Intel·ligència Emocional en l'escola, serienels següent:

 

 - Detectar casos de pobre acompliment en l'àrea emocional.

 
 - Conèixer quines són les emocions i reconèixer-les en els altres

 
 - Classificar-les: sentiments, estats d'ànim ...

 
-  Modular i gestionar l'emocionalitat.

 
- Desenvolupar la tolerància a les frustracions diàries.

 
- Prevenir el consum de drogues i altres conductes de risc.

 
- Desenvolupar la resiliència

 
- Adoptar una actitud positiva davant la vida.

 
- Prevenir conflictes interpersonals

 
- Millorar la qualitat de vida escolar.

 

Els estudis realitzats per Lantieri i Goleman sobre l'aprenentatge social i emocional, sostenen que els estudiants estaran més dotats per a la vida si en el seu programa d'estudi s'inclou, a més de continguts de tipus acadèmic, l'aprenentatge d'habilitats socials i emocionals. Aquests i uns altres autors sostenen que ajudar als nens a desenvolupar habilitats socials i emocionals afectarà de manera positiva a la seva salut

i benestar a llarg termini. Així mateix, diferents estudis i investigacions realitzats en el camp de la Neurociència han demostrat l'enorme plasticitat (neuroplasticitat) del cervell durant l'etapa infantil. Per això,
hem de tractar d'educar emocionalment als nostres alumnes amb la intenció de potenciar el seu desenvolupament global o integral i és important que aquest aprenentatge s'iniciï a edats molt primerenques (4 o 5 anys).

 

 

La importància del conte a Educació Infantil

“UNA EINA D’APRENENTATGE DE COMPORTAMENT SOCIAL”

Abans d’explicar d’importància del conte dins l’etapa d’educació infantil definiré que és un conte segons el Institut d’Estudis Catalans:

•          “És una narració generalment breu d’uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc...”
•      “Gènere literari en prosa d’extensió generalment breu i caracteritzat per la natura fictícia dels fets narrats.”

El conte és una eina per tots els formadors socials. No és un element només de l’àmbit escolar sinó de l’àmbit social en general.

Tenint present tot això, es pot apreciar la importància del conte, el valor immens que té, que va des de l’explicació i la comprensió del món extern fins a la interpretació dels sentiments, l’expressió de l’experiència i la crítica de la societat.

Però perquè és important el conte a l’etapa d’educació infantil?

El conte apareix com un bagul ple de possibilitats de cara al desenvolupament del nen. És una font per sedimentar i enfortir els poders psíquics com són la imaginació, la fantasia, el paler i la sensibilitat. El conte ofereix la base per aconseguir un equilibri entre la realitat i el somni, molt important per fer front el món actual.

El conte ocupa doncs un lloc fonamental en la vida d’un infant i té una gran importància en el futur desenvolupament del nen perquè:

•          Nodreix i enriqueix la fantasia, ampliant el món de l’experiència.
•          Afavoreix el procés de maduració integral de la personalitat del nen.
•          Posa en contacte els infants amb el món de la realitat.
•          L’inicia en un codi moral: el concepte del bé i del mal i l’aproximació a virtuts com el respecte, l’honestedat, la generositat,etc...
•          Afavoreix moments de diàleg i trobada efectiva entre la persona adulta i l’infant.
•           Ajuda el nen a descarregar moments d’ansietat i agressivitat, a eliminar pors i tensions.
•          Molts cops és utilitzat com a tècnica terapèutica.

Tal com he comentat abans, el conte incorpora diferents aspectes que poden fer-lo valuós en l’educació infantil, entre els quals cal destacar els elements lingüístics (aproximen el nen al coneixement de la paraula), els simbòlics i imaginatius (permeten desenvolupar la imaginació), els ambientals (els aproxima al coneixements geogràfics i històrics diferents), els expressius (comprenen tot el que pot servir per desenvolupar la interpretació), els psicològics (coneixement de diferents natures humanes i veu com es poden afrontar i resoldre conflictes) i els conductuals i socials (contribueixen a aprendre hàbits de conducta).

Com hem d’explicar un conte?

Per tal de que el conte sigui tant valuós, és molt important saber explicar-ho correctament i hem de tenir en compte les següents indicacions:

•           Utilitzar un vocabulari adient.
•          Un ritme i entonació adequada.
•            Vocalització clara.
•           Gestió de la mirada.
•           Expressivitat gestual.
•           Silencis i interrogatoris.
•           Expressivitat sonora i musical.
•           Compartir l’acció fent participar.
•           Creació de clímax.
•           Obrir i tancar el conte adequadament

Però no es tracta només que els mestres sàpiguen explicar bé un conte, sinó que puguin disposar dels contes a l’hora de formar els seus alumnes.

“La fantasia és, com moltes altres coses, un dret legítim de tot ésser humà ” J.J.R.Tolkien

Etapes del dibuix infantil

Article sobre una de les etapes del dibuix infantil:

L'etapa preesquemática: Es dóna aproximadament entre els 4 i els 7 anys i es caracteritza per la recerca conscient de donar  forma al que volen dibuixar. És durant aquesta etapa quan es produeix el moment màgic en el qual mamà o papà van a reconeixeran en els traços del nen l'objecte que ell diu haver representat. El més comú és que aquest primer dibuix sigui el de la figura humana, que inicialment sol representar-se amb un cercle i dues línies que surten verticalment d'ell i que el nen nomena com “les cames”, “els braços” o “les mans”. Aquests “cap-peus” o “capgrossos” apareixen entre els 4 i els 5 anys i es van complicant, elaborant amb l'agregat d'altres dues línies simbolitzant els braços, amb un cercle entre les cames a simbolitzant l'abdomen i, més tard, el cos.

 

Dibuix nen/a de 2 anys 3 mesos:

Etapa del gargot incontrolat.

És difícil distingir si el que aquesta nena fa són gargots múltiples, línies en zig-zag o ondades.
El que no estiguin molt definides les línies no és important donada la curta edat.
El traçat és intens, indicant un bon to vital.
El color és únic, el blau.

Aquesta etapa, es defineix  per la impotència per frenar el gargot. Comencen el traçat i no sabem ni quan ni perquè l'acaben.

 

 

Dibuix d'un nen de 4 anys:

Estem davant d'un dibuix de l'etapa preesquemàtica, figures tipus "capgros"

És un dibuix típic d'aquesta etapa.

Es tracta d'un dibuix  alegre i viu. Predominen els tons foscos,  el marró, el blau i el verd.

Els personatges estan dibuixades amb traces d'una sola línia

 

Dibuix nen de 5 anys